Moixos
Més moixos
I més moixos
En tenen de juguera!
Mira-te'l tot ajegudot que mos vetlla...
«Fritas con el máximo cariño» Quan són calentes dins s'oli les donen besitos mentre les diuen "Oh! Petitona, que ho ets de dauradeta..."?
Pujant El Calvari s'altre dia vaig destriar, devora una finca amb una piscina, un bon tros amb garrovers i devers cinc cartells com aquest. Sa foto no és massa bona. Hi posa «¡ATENCIÓN! PERRO PELIGROSO»
Felanitx vist des de dalt de El Calvari
Lo mateix empleant es zoom i moguent-me un poc de lloc?
Una altra vista des de El Calvari
De nou, Felanitx...
Circuiteria d'un monitor vell, intentant donar sa sensació d'estar en una ciutat futurista o algo així. Està massa vist, però bé, tot era per jugar amb sa càmera
Més de lo mateix
Botelletes d'Actimel, llenties blaves, caramels de cola...
Món electrònic...
Aquí tenim en Lisensiado antes d'entrar al pis
Encara no tenia nom (ni sabia lo que li esperava a Ciutat)
Es seu nom es un homenatge als culebrons sudamericans com Ángel Rebelde
Bé que li agrada es pastanagó
Quan el veig aquí tan jove... Encara no s'havia tirat als mals vicis...
...cosa que no podem dir d'aquest bambi (hortera a rompre) que tenc pes jardí, que mos duu una cara d'anar col·locat...
Que bueno... Tenguent això devora no m'estranya que es bambi tengui aquella cara...
Ma mare diu que ho sembra perquè fa guapo...
Això s'ho diu tenir "exactitud llombardesca". Això és un indicador que podem trobar per Es Llombards (aprop de Santanyí). O s'aparato té una escala d'ordre de 200 metres o se van flipar un poquet.
S'altre dia vaig haver de traginar això davall es lladroner i... Clar. Un s'acaba demanant què dimonis és. "Una màquina per capolar figues de moro" me van dir.
Amb una espècie d'embut/pica li tiraven per aquí ses figues de moro amb farina per fer-ne un puré per donar de menjar als porcs. Quines coses...
Vaja una tomàtiga mutant que va collir s'altre dia sa padrina. Idò? Què vos pensàveu? Per aquí també se sembra amb urani enriquit.
N'Schumacher en posició d'atac.
Ara ja no, però antes tenia sa cresta ben "planxada" contra es cap. Com si dugués gomina. Vamos, que feia cara de velocitat.
Quina xorrada padre de foto...
Una de ses dues tortugues d'aigua que hi ha dins sa "banyera" aquesta. Són males d'engospar, te veuen acostar-se i se tiren dins s'aigua tot d'una. Hi has d'anar ben poc a poc i amb bones per arribar a acostar-t'hi.
Després d'una nit de marxeta, cercant a les 6:00 un lloc on berenar sense passar per Ciutat, vam anar a parar a un poble es nom del qual no vull recordar, on fins i tot aplicaven sa llei des tuning barato als minis, fent-los retxes tipo viper. Després d'indagar una estona, vam anar a parar a un bar típic extremeny on ens van obsequiar, conjuntament amb so corresponent cafè amb llet, amb uns sobrets de sucre d'estètica killa que te cagues. Senzillament nikelao...
S'altre dia vaig veure aquest caquier amb quasi totes ses fulles vermelles i vaig trobar que era retratador. Es veu que en sa tardor tornen rotges antes de caure.
Aquesta flor s'obri un pic en tot l'any, llavors es tanca i comença a podrir-se. Nascuda per lluir una bellesa realment efímera.
Amb aquestes 'vixicletes' parents meus, ja fa molts anys, anaven a 'custura'...
Per aquí devora es meu padrí hi tenia un eixam d'abelles. No, no vos mostraré cap eixam; només un garrover, trèbols i altra verdesca típica des gener a ses nostres estimades garrigues mallorquines.
Tortuga fent nyifes
Fulla de caquier
