Dia 1. Arribo a Praha! Un cop d'ull a l'apartament: em va encantar el llit...i un detall, a l'agència esperaven a dues persones...
...i davant el llit uns finestrons per on entrava un munt de llum! Un sofà, una tele amb cable i una petita cuina conformàven l'estudi en un únic ambient. El bany, a part...es clar... ;-)
Deixo l'equipatge, agafo la motxila i començo a explorar. Son les 15:30 de la tarda i demano la primera foto a una parella de turistes... començo a descobrir el barri antic.
Miro el mapa i busco l'oficina de correus; es a prop així que m'acosto per comprar segells. No puc evitar fer una fotografia al Hall... es precios. Uns segons més tard un home de seguretat em fa un gest: "No photos!"
Camino, dreta, esquerra...tots els carrers estan estan asfaltats amb llambordes i en les vies més amples hi conviuen tranvíes i cotxes. Em quedo al mitg del carrer per prendre la foto a l'anomenada "Torre de la Pólvora"
...es preciosa, i no puc evitar tornar a fer-ne un altre, aquesta vegada un 'contrapicat' amb els detalls de les cenefes i l'arc de mitg punt... estic segur que al Gerard li agradarà...
...un altre fotografia; aquesta vegada davant el "Rellotge Astrònomic" una meravella que data de l'any 1490. Es diu que al seu creador, Master Hanus, el vàren deixar cec en finalitzar-lo per tal que no repetis la seva obra en lloc més... <glups!>Consell: feu clic a la lupa al marge superior dret...i mireu els detalls de les dues corones!!
I com a - quasi - tot arreu tots els carrers porten a la plaça principal: La Plaça de la Ciutat Vella. Uns turistes sud-americans s'ofereixen per fer-me una fotografía amb l'esglesia de Nostra Senyora de Týn a la meva esquena...
Més construccions de caire religios: aquí “La Capella de Betlem”
Ja faig cara de cansadet i son prop de les cinc de la tarda. El Sol també comença a amagar-se mentre creu-ho per primera vegada el Moldava, el pont escollit: el Pon Mánes, al oest de Stare Mesto. Darrera meu en podeu veure un altre Pont: El Cechuv.
Tranvies i cotxes coexistint! Eps? Que son aquestes fletxes?! No hi eren quan vaig fer la foto!
El Sol s'acomiada fins demà. Deuen ser prop de les set de la tarda. Ara sóc a l'est de la ciutat. Al barri 1: Mala Strana. Em penso que m'he enamorat dels tranvies...i de les llambordes!, Ja ho sé...si alguna es mou suficient me l'emporto de souvenir!
A recuperar forces! He trobat un 'japanesse' a Praha. ”All you can eat“. La foto me la va fer un Murcià abans de rebentar a base de sushi... :)
Dia 2. M'he llevat a dos quarts de vuit gràcies a la meva meravellosa BlackBerry de la que nomès puc aprofitar l'alarma que sona matí. Esmorço de camí a la muntanya que defensa la ciutat a l'Est. Allí m'esperen noves sorpreses... i un dia molt fred...MOLT fred.
Poso dins el funicular que em portarà al cap damunt de la muntanya. Darrera meu un grup de japonesos amb els que desprès coincidiria una bona part del matí...
El trajecte del funicular ens deixa davant una amplia plaça i sota una lleugera pluja que m'acompanyarà durant tot el dia... doncs benvinguda sigui! Presidint la plaça una estàtua de dos amants... em porta records i la fotografio.
Massa aviat! Les visites a la “Torre Eiffel” escala 1:6 començen a les 10:00AM; manca una hora així que volto pels jardins fen temps deixant que la pluja m'acompanyi en el passeig. M'allunyo prou com per prendre una bona foto...
...i quan sóc a prop busco una bona perspectiva per afegir a la col·lecció: ”La Torre Petrín“ ja es meva...ara toca pujar-la!
Un castell de fades es el preludi al 'Laberint dels Miralls'... tot plegat em recordava als comptes que el “Cuenta Cuentos” em relatava a través del cassette abans de dormir-me quan era petit...
Aquí dalt fa MOLT de fred. He pujat 299 graons fins a 65 metres d'alçada: tinc els dits encarcarats i amb prou feines puc amb el disparador de la càmera! Si se'm cau l'Anna em mata! Però amb tot i amb això estareu d'acord amb mi que les vistes son increïbles!!! (Començant per la dreta: El pont Carlos, el pont Manes i el pont Cechuv) Aquesta es la Praha que m'imaginava: gris, humida i freda...aquesta es la Praha que volia veure!!!
Dono voltes per la part més alta de la ”Torre Petrín“ i localitzo el ”Mur de la fam“ construït pels pobres de la ciutat l'any 1362 durant el regnat de Carles IV a cambi de menjar. A l'esquerra es pot observar la nova torre de comunicacions que en un primer moment estava ubicada justament on em trobo ara.
Segueixo caminant i aconsegueixo trobar una bona instantània del ”Castell de Praha“... començo a sentir papallones a l'estòmac...ja tinc ganes de caminar cap allí inmediatament!!!
El bosc que cobreix el Turó de Petrín. A que és un 'wallpaper' precios? ;-)
Una darrera fotografia i poso rumb cap abaix. On m'espera una xocolata calenta per temperar el cos! M'encanta tot això............!!!!
Em veieu el nas? Com un tomàquet! Quina corrent d'aire!! El meu fotògraf era el 'japonés simpàtic'. Em va regalar uns dolços japonesos boníssims!!!!!!!!
A Praha, com a la vida, nomès cal tenir clar quin es el camí que vols seguir...
Pasatjes! M'encanten. A Praha i ha decenes d'ells. En una ciutat com aquesta els espais buits s'anàven ocupant amb la construcció de les cases; així l'espai que quedava en mig acabava sent el carrer! Però que pasava si calia arribar al carrer d'abaix sense donar massa volta? Feien un passatje!!!
Ohhhhhhh! Ja deuen ser prop de les 12:00 del matí i per fi em trobo davant de la Catedral de San Vito. D'estil gótic impressionant! No em cap tota aquesta genialitat arquitectònica a la pantalla de la Sony, així que obto per agafar un altre 'contrapicat' i...touché!
A dintre encara resulta tot plegat més impressionant. Els arcs de mitg punt es tanquen tocant el cel i no vaig poder evitar imaginar-me a mi mateix nou segles enrere compartint aquell espai amb l'hàbil Tom Builder, la preciosa Aliena o el brutal Sir Percy Hamleigh...
Detall d'una de les vidrieres que engalanen una de les capelles de la Catedral...
...un altre fotografia a l'absis central. Veieu el final? Us asseguro que desde sota sembla INFINIT!
Vaig visitar alguns museus: de pintura, d'escultura, de gravats...i he escollit dues obres que em varen agradar molt. Aquesta primera escenifica l'escena mitològica del "Cantar dels Nibelungs" on Brunilda acusa a Gunther, el seu cunyat, per haber matat a Sigfrid. Wagner va adaptar aquest mite germànic a la seva tetralogía "Der Ring des Nibelungen" estrenada el 16 d'agost de 1876.
D'aquesta em va sorprendre de manera extraordinaria, el detall de la mà dreta d'aquest Jesús resignat, abans de carregar amb la creu i empendre el tortuós recorregut cap al "Mont de les Oliveres". Creieu-me sembla la fotografia d'una mà... i no pas una pintura. Amplieu la foto i observeu-la...
Vale...vale, fes la foto...ràpid i dona'm la càmera 'boba'...que ja veig que no te l'has assegura't al canell...ja està...si? val porta cap aquí que encara...........aaaaaaaahhhhhii!!!! Noooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooooo!!!!!!!!!!
Posant amb el 'pertegaz' davant el número 22 del "Carreró de l'Or" on va viure Frank Kafka; ara reconvertida en una petita botiga de souvenirs! La càmera ha sortit malparada però ha sobreviscut...a veure com li explico això a l'Anna... :'-(
El senyor de la forja. L'artífex del meu anell de Praha!
Dino a les cinc de la tarda. Porto vuit hores amunt i avall i aprofito l'aturada a boxes per escriure algunes postals. En acabar el meu àpat (Goulash!) demano un capuccino...i aquest es el seu aspecte! Les cambreres riuen en veure com preparo l'escena per fer-li una foto...
La inmensa sala de recepció del Palau al castell de Praha. Fixeu-vos amb les cenefes que dibuixen els nervis dels arcs... quina filigrana!! I si, hi havia "eco"... ;-)
Tot i que volia un plà més general de tota la sala, si més no la fotografia va servir per veure en detall el terra de fusta de la sala... que data del segle XII
Aquestes escales em varen portar desde el Castell de Praha - a dalt de la muntanya - fins a l'adorable Kampa, aquest és nom de l'illot que hi ha sota el pont Carlos.
Un dels extrems del Pont Carlos, amb sortida al barri de Mala Strana...
...i l'altre extrem que surt a Stare Mesto. Ara, estic damunt del pont més antic de Praha. Una parella de madrilenys m'ha fet el favor de fer-me la fotografia. El paraigües, penso, ja s'habia trencat...
De nit a la Plaça Wenceslao i davant meu, imponent, el Museu Nacional. Aquest lloc fou el 24 de Novembre de 1989 desde ón es va poder contemplar l'anunci del tant desitjat final del represiu comunisme txec...
Dia 3. Perspectives. Surto al carrer i prenc un altre direcció a veure ón em porten els meus pasos...i trobo aquesta paradoxa. Certament, estem destinats a patir guerres i recuperar-nos d'elles...eternament.
La capella d'aquesta esglesia fou l'escenari el 1942 d'una cruenta lluita entre cinc partisans txecs que desprès d'assassinar a un alt càrrrec Nazi a Praha i amagar-se aquí, varen resitir l'asedi de centenars de soldats alemanys. Els cinc membres del comando es varen suicidar abans de ser agafats amb vida.
La "Casa Danzante" de l'arquitecte Frank Gerhy - artífex del Guggenheim, entre d'altres - i l'arquitecte local Vlado Milunic data del 1996 i es un edifici d'oficines concebut per no 'amagar' els edificis arquitèctonics menys recents que te al costat... realment curios de veure...
He arribat al Cementiri Jueu de Praha. Nomès entrar em demanen que l'únic requisit per fer la visita es tapar-me el cap com marca la tradició Hebrea quan s'ha d'accedir a un lloc com aquest. No tinc caputxa, així que per respecte vesteixo aquesta Kipá durant tot el recorregut.
12.000 làpides. 100.000 cossos. Enteneu ara perquè hi han aquests bultos davant de cadascuna d'elles? Els difunts estan apilats!!!<glups!!>
"Sektor Ein-und-zwanzig" La gent es desviu per donar-te un cop de mà. Però de vegades l'idioma es un handicap. Un jardiner en veure que no sabia fer-se entendre en anglès per adreçar-me a la tomba d'en Frank Kafka va acabar dient-mo en alemany! Danke schön, mein freund!!!
Davant el Museum hi ha una exposició que recorda l'ocupació soviètica que va partir la República Txeca del 45' al 68'. Un tanc apunta amenaçant la façana principal del Museu Nacional, mentre unes gravacions de radio recorden les notícies de l'entrada de l'exercit sovietic a la ciutat...
Cartells de protesta i consignes anticomunistes engalanen les parets del Museu amb el propòsit de recordar sempre una ocupació que va privar als Txecs de les seves llibertats durant vint-i-tres anys...
El Jardí Wallenstein es una petita obra d'art. Plè de galls d'indi que campen lliures pel seu interior, estanys amb peixos i ànecs, fonts i una jardineria de flors amb tots els colors de l'arc iris...un podria pensar que a anat perseguint el conill fins arribar al "País de les Meravelles"...
També volia un record en aquest bonic troçet de Malá Strana... dins el mateix jardi!
El més espectacular, potser, es la paret d'estalactites de pedra situat al seu extrem oest....
...en ella es recrea una gruta de pedra en la que s'hi dibuixen - amagats de l'ull a primera vista - rostres i animals.
L'escultura "Proudy" (literalment "pixada") de l'artista David Cerny, representa a dos homes orinat-se sobre la República Txeca. El rajolí te la peculiaritat de dibuixar sobre l'aigua cites cèlebres de personatjes famosos de Praha...
Alguns pasatjes son TANT estrets que necessiten una mica d'ordre alhora de transitar per ells... verd! Ja puc pasar!
Per pujar reclamo el meu torn i pitjo el botó...si no ho faig i començo a caminar es probable que m'hagi de fer enrere a mig camí perquè nomès hi cap una persona. Així que millor espero a tenir preferència...haig de practicar pel carnet!
Varietat de cafè Etíop servit a l'estil Viennes. Era ja la tarda i necessitava un altre café ben, ben calent...aquest va ser el millor café que vaig tastar en TOTES les vacances! I tinc la tarjeta per tornar-hi!!!
Una postal magnífica de Praha...no us sembla?
...i em va quedar tant be que vaig demanar a un altre turista que la repetís amb mi al front... i es clar, el resultat no va ser el mateix... :P
Aquí em teniu, a bord del vaixell amb el que vàrem navegar el Moldava durant una horeta i escaig aprenent i gaudint de la ciutat...aquest cop desde un punt de vista diferent... La parelleta del davant va tenir el detall d'apartar-se... quasi! :-PFeia uns minuts que m'havia prés dos cafés i dos "pastelitos" de xocolata... aquest és el perquè del meu somriure... els veieu a la meva esquerra? :-)
No es pas algú a qui se li ha fet tard la ceremònia de la Comunió. Es el nostre capità. Amb un anglès amb un fort accent txec va estar tot el viatge relatant-nostota mena de curiositat i història sobre la ciutat...
El Pont Carlos va començar a construir-se l'any 1357 i es va finalitzar el 1400 moment en que va rebre el nom de l'emperador que el va iniciar: Carlos IV
Un altre fotografia del pont Carlos. En aquesta ocasió em va agradar l'efecte de la torre d'entrada a la seva banda Est que és alhora la porta cap al barri antic: Stare Mesto.
El Moldava te una longitud de 430 km i es el riu més llarg de la República Txeca. A Praha encara es recorda la crescuda del cabal que va provocar destrosses al Pont Carlos i va causar víctimes. Al fons (petiteta!) la Torre Petrín!
Una imatge del Pont Carlos desde el centre del Moldava. Es, per excel·lència, una de les construccions més atractives de la ciutat. Per cert, sabíeu que en tota laseva història y degut a les pujades del cabal del riu en èpoques de tempestes, s'ha enfonsat alguna part d'ell y tornat a reconstruïr fins a tres vegades?
Una fotografia desde dins el petit vaixell que ens va fer el tour. Era tot de fusta i molt ben cuida't...molt romàntic!
Un dels canals menys transitat de Praha. El nostre capità ens va assegurar que només la seva agència tenia llicència per navegar per aquest canal sense sortida: tantper la reduïda profunditat del llit del canal com pel tipus de transport en el que anàvem: silenciós i més ecològic... sigui com sigui, convindreu amb mi que és una bona manerade fer sentir als turistes ben especials, oi?
De sota les muralles encara es conserven les sortides que utilitzaven els creuats, els homes i dones que lluitàven en nom de Deu, per a fugir o moure's ràpidamentper la ciutat. Observeu la Creu de Jerusalem presidint l'entrada del túnel?
Sota el Pont Calos ens va recollir i deixar el petit vaixell que ens va fer un tomb pel Moldava: Praha desde l'aigua, ja l'havia caminat i ara tocava navegar-la!
Aquest tipus tant eixerit és en Darpan, el propietari del Café d'Internet desde el que vaig poder avisar dels meus problemes...tecnològics... :-)Many thanks for being so kindly Darpan! You're welcome to Barcelona wherever you want to visit it... but hurry up before I fly away!!
Aquí podeu llegir perfectament: "Amorreu-vos aquí borratxos" en txec. Els surtidors nomès eren atrezzo...però en algúna época, anys ença, en debia rajar molta, molta cervessa.....
Aqui teniu un primer pla del mig litre de cervessa torrada Tmazý amb el que vaig remullar l'àpat...i em fèia falta! I sinó mireu a continuació el plat que vaig demanar...se us caurà la baba... ;-)
Una instàntania del restaurant U VEJVODU, dos pisos plens de turistes menjant i bevent com descosits!Ah....i no fumadors!
El restaurant on vaig sopar per acomiadar la meva estància a Praha tenia una ambientació peculiar; donava la sensació de queel temps d'habia aturat per la quantitat de estris i surtidors antics que s'hi podien trobar i per els quals temps enrere rajaven litres i litres de cervessa!!! El plat escollit per tancar la festa: Genoll de porc cuit en cervessa negra! Butal!!!!!
Les 05:41 del matí i espero pacient - i adormit! - a l'aeroport de Ruzyne l'hora d'enlairar-me cap al meu seguent destí... Amsterdam!
...dues horetes i haurè arribat a la "Venècia del Nord". Faig una fotografia publicitària :-) i miro d'aprofitar una miqueta el temps... em noto cansat però no tinc son, així que obro la pàgina del llibre que m'he endut sota el braç: "Crimen y Castigo".
