Dia 1. "Ehem... a veure com funciona això...espero que pagui la pena el preu que he pagat!" click!! Aeroport del Prat, Barcelona 24/10/2008 08:30 del matí. Esperava embarcar a la porta 24 i no vaig poder evitar probar la meva nova càmera digital!
Una hora i quaranta-vuit minuts desprès ja era al "Aeroporto da Portela" recullo informació a l'oficina de turisme i m'adreço a la parada d'autobusos a buscar el 22, que em portarà al meu destí durant sis dies: Lisboa!
L'autobús em deixa a Marqués de Pombal, prop del parc Eduardo VII. L'Avinguda Libertad es majestuosa, el dia asoleiat i desprès de deixar la maleta començo a caminar per la ciutat.
"Tardor a Lisboa". M'aturo en una silenciosa zona del parc Eduardo VII. M'agrada la barreja de colors a la tardor: sec damunt d'una catifa de marrons i verds i aprofito la calma per quedar-me allí pensant...tinc molt en que pensar.
Escenes cotidianes. Probablement mai hagués fet una fotografia així a Barcelona. Baixant en direcció a 'La Baixa' m'aturo i en disparo una a un colom mort de sed...
Dia 2. La Plaça de Restauradores es el punt d'inici de les avingudes que conectecten el centre històric de Lisboa amb el més modern i econòmic. L'obelisc, al centre de la plaça conmemora la alliberació del país del domini español l'any 1640.
A la Plaça de Rossio em trobo amb l'estació de Rossio: dissenyada per l'arquitecte José Luis Monteiro, amb una façana modernista te com a detall més interessant els dos arcs moriscs que conformen la entrada a l'estació...
...uns metres al oest, a la cara nord de la Plaça de Rossio, trobo el Teatre Nacional Doña María II. D'aspecte monumental, la zona es un batibull de turistes, coloms...i desgraciadament molts indigents.
El veig per primera vegada...de lluny; però aprofito el zoom de la meva nova adquisició i llanço una instantànea cap al cel! I...voila! "El Castelo de Sao Jorge" desde la "Praça de la Figueira"...
...i a la meva esquerra la estatua de Joao I (Lisboa 1357-1433), situada al centre de la mateixa plaça. Les dues potes davanteres aixecades ens indiquen que el Rei va morir en combat.
Des de la plaça prenc una fotografia de la que - per mi - bé podria ser la postal del viatge. El carris número 28 em pujarà a la part més alta del barri de la Alfama... a caminar pel que és potser el barri més original de Lisboa.
Ja sóc dins! Per fi m'estreno en el transport per excelència de la capital: el elektrico. No contamina, es - relativament - còmode i molt, molt sorollos! :)
Arribo al meu destí... suposo! perquè baixo quan ho crec convenient. Veig un mirador i m'acosto... Impressionant la desenbocadura del Tajo...sembla un mar! Les taulades de les cases em resulten familiars. Quin dia TANT precios!
No puc marxar sense un record d'aquest moment!
El mirador de Santa Lucia es un dels més visitats pels turistes. El trobo en la meva ruta camí del Castelo. Te unes vistes majestuoses del Tajo i part sud de ciutat.
Giro a dreta, esquerra, els carrers de llambordes es fan cada vegada més estrets tot i que els cotxes segueixen competint amb vianants i tranvies per avançar per ells...! Finalment apareix davant meu la entrada del castell...
Cua de uns deu minuts + descompte per estudiants = Castelo de Sao Jorge. A la entrada una gran plaça central amb la figura de San Jorge presideix la seva fortalessa. Desde aquesta zona hi han unes vistes precioses del barri de la Baixa i Rossio...i es clar del Tajo sempre omnipresent...
M'acosto a una de les muralles exteriors del castell i busco unes bones vistes. Un canó de ferro colat serà el protagonista, al fons el més antic dels dos ponts que creuen el Tajo: el Ponte 25 d'Abril.
Desde la zona est del castell un xicot francés em fa una fotografia amb la Praça da Figueria, el Ponte 25 de Abril i el Cristo Rei al fons... te traça aquest francés! :)
L'anella exterior del castell protegeix el complexe enmurallat de l'interior. Una única passarela de pedra condueix a l'interior del castell. Un fossar - ara embellit per una estora de gespa verda - impedía l'accés al castell...
Recòrrer les muralles interiors del castell li dona a ún la idea de les passejades que debien fer els soldats que fèien guardia o aquells que es debien desplaçar d'una banda a l'atre del complexe. Les portes de no més de 170 cm donàven una idea de l'alçada de les persones en aquella època...jo casi m'hi deixo les banyes en més d'una ocassió!!!! ;)
Com a la època, un joglar amenitza la visita al castell amb música medieval. Resulta encantador passejar per entre aquestes parets que han vist pasar els segles escoltant aquella música... per cert, la voleu escoltar?
I desprès d'ambafar-me de l'esperit medieval, pujo a la part alta del Castelo. Aquesta fotografia correpont a la muralla de la zona oest del castell ón ún turista en veure que ningú més s'oferia, va tenir la gentilesa de fer-me-la fotografia!
A la fotografia número 9 podeu veure el lloc desde on vaig fer aquesta! :) La ciutat de Lisboa es va reconstruir desprès del terratrèmol que la va destruir completament l'any 1755. La seva reconstrucció va prendre com a punt de partida la Baixa, desde ón va sorgir la disposició d'edificacions que ara té la ciutat.
Que com em vaig fer aquesta fotografia? Uff... si us ho dic no us ho creureu... :) Nomès us diré que en acabat vaig tenir el braç esquerre adolorit durant dos dies per haver-lo estirat TANT!!
Sortint del Castelo, vaig pasejar una bona estona pels carrerons d'aquest barri tant peculiar; i em vaig trobar aquesta imatge: em va agradar molt veure onejar la bandera de Portugal d'una manera tant curiosa ;) Aquesta fotografia podria rebre per títol: "Alfama"
Carrerons de llambordes, estrets, amb pendent, humits i silenciosos. Així es el barri més antic i peculiar de la ciutat de Lisboa...
Una mica més amunt (encara més!) al nord-oest del Castelo de Sao Jorge es troba la Igreja da Graça que data de mitjançs del S.XII i restaurada per darrera vegada desprès del terratrèmol de 1755. Davant seu el "Miradouro da Graça" un dels miradors que ofereix les vistes més impressionants de la ciutat de Lisboa! ...mireu, mireu...
Això és - part - del que es podia veure desde allí! A l'esquerra, tot i que no apareix a la fotografia es troba el Castelo de Sao Jorge, i al peu de la muntanya... tota Lisboa per mi sol!!
Posant rumb ovament cap a la Baixa, mirant els 'electricos' i amb l'estòmac que començava a queixar-se, trobo el "Mosteiro de Sao Vicente de Fora". Dedicat a San Vicent de Saragossa, que fou proclamat patró de Lisboa l'any 1173. Les seves restes varen viatjar de l'Algarve a aquest monestir més enllà de les muralles de la ciutat (d'aquí bé el nom de "Fora")
De totes les sales que vaig visitar, la que potser em va agradar més fou el Pantao Da Casa de Bragança. Fóu construït l'any 1855 per iniciativa del rey Fernando II.
Ostres! ostres! No m'ho puc creure...la bateria de la càmera s'esfuma...son quasi les 16:00h i la càmera ja diur prou! :( Pujo a la part més alta del Monestir i fotografio el Panteó Nacional, probablement l'obra arquitectónica religiosa que més em va agradar...amb diferència! Desprès la vaig anar a visitar, així com la Feria de Ladra i la zona portuaria de la ciutat...tot això, a falta de fotografíes, quedarà en la meva memòria...
Dia 3. L'avinguda Libertade, que camino amunt i avall cada dia per anar desde la meva residència al centre de la ciutat, està preparada com un circuit de F1...
...i quan arribo a la Plaça de Restauradores em trobo una exposició de Renault promocionant la seva imatge. Durant tot el dia es van celebrar curses d'exhibició per l'avinguda més céntrica de de Lisboa.
M'allunyo dels sorollosos motors i de la olor de la benzina i tombo a mà esquerra cap un barri que encara no havia visitat: el "Bairro Alto". Els carrers son empinats i no puc evitar fer una fotografia a una parella d'avis que, com els tranvies, pujen els carrers a ritme constant i pausat. I ún pensa que si paren en algún moment no podran tornar a arrencar...
Estic cansat. Faig una parada a la part més alta de la Rua do Século. I prenc una fotografia per recordar la meva "gesta" ;) Em costa entendre com la gent gran pot fer el seu dia a dia "escalant" aquests carrers quan tornen de comprar o de passejar...
A la zona alta del "Bairro Alto" es trova L'escola Politècnica que conté dins les seves parets el Museu de la Ciència de la Ciutat i el que havia vingut a veure: El Jardí Botànic.
L'entrada del Jardi Botànic es força humil: un passadís de formigó amb palmeres a dreta i esquerra...
Ja sóc dincs! Recolço la càmera en un tronc i poso el disparador autòmatic a 10 segons.... 9,8,7,6 ... baixo les escales, 5,4 ... a veure em coloco... 3,2,1 ... click! Tot es silenci al jardi... estic segur que gaudiré de la passejada...
Mes camins. Em facinen. Quan els trobo, no puc més que aturar-me i fotografiar-los. No sé que és el que m'agrada tant d'aquests indrets... penso que el que realment em captiva és que ells sempre tenen clar cap a ón van...
Perdut en mitg del Jardi Botànic! Si amplieu la foto em veureu millor!!! ;)
El mirador de "San Pedro de Alcántara" es un dels més bucòlics i romantics de la ciutat. Amb un jardi que emula les jardineres dels palaus francesos del segle XVII. Al fons de la imatge l'omnipresent Castelo de San Jorge.
Penso que em vaig pasar una hora sencera en aquest mirador. Escoltant el silenci, llegint, fent glops d'aigua i prenen el Sol. Guauuu... això si que son vacances... !!! i abans de marxar una nova instantània amb l'autodisparador!
Aquest tranvia rep el nom d'ascensor; el seu trajecte permet a aquells que volen estalviar forces, pujar desde la Plaça de Restauradores fins al mirador de San Pedro Alcantara... o be fer el cami de tornada. Les meves cames responien, així que desprès de fer la foto vaig continuar caminant carrer avall a veure ón em portava... :)
Una de tantes esglesies que es poden trobar a Lisboa. La Igreja de Sao Roque. Em va sorprendre la quantitat de temples religiosos escampats per la ciutat... i la poca quantitat de feligresos que les visitaven...
Una façana típica Lisboeta. Les rajoles de ceràmica amb les que es cobria la façana actuaben com a reflectant per a la llum del Sol, cosa que feia que aguantesin millor les seves inclemències en una latitud tant propensa a la calor i a demés aïllaven prou be de la humitat!
L'Ascensor da Bica. Els anomenats "ascensors" son petits funiculars. Dels tres que encara queden a Lisboa, aquest es probablement el més pintoresc. Llàstima que hi estaben fent manteniment quan vaig passar a veure'l!!
E = m·c^2
"Parada i fonda". Desprès de caminar amunt i avall, ja eren dos quarts de cinc de la tarda i vaig escollir aquest bar: "A Gruta de Camoes" ... a veure que em donarien per menjar...
... sopa de verdures de primer ... :P
... i un bacallà - qué sinó! ;) - de la casa que estava per llepar-se els dits! Com podeu comprovar en aquesta segona foto la "Super-Bock" ja havia baixat de nivell... doncs al final de l'àpat no en va quedar ni una gota... ! ;)
Amb l'estòmac ple tot es veu d'una altre manera... fins i tot vaig tenir forces per entrar al "Museu Do Chiado", el Museu d'Art Contemporani de Lisboa. No sóc gens aficionat a aquesta mena "d'art", però ja que havia arribat fins aquí, li vaig donar una oportunitat...
El Museu va ser fundat l'any 1911 i ocupa l'espai on abans es trobava el Convent de San Francisco. Fou remodelat l'any 1994 i reuneix coleccions de pintura i escultura que daten desde meitat del S. XIX fins el 1960.
Hi han obres que no entenc. Això per exemple tenia un espai reservat com a obra d'art...
Aquesta, en canvi, més experimental, em va agradar. Es tractava posar a dues models soles en una habitació en una posició inicial que no podien variar i on una càmera les fotografiaba automàticament en intervals de 15'. De la primera fotografia a la darrera varen transcòrrer 4h i 45' ... i tot i així amb prou feines es pot apreciar si s'han mogut o no en tot aquest temps!!!
Salvant tres o quatre "experiments" artístics, surto una mica decebut del contingut de l'exposició. No sóc prou inteligent per copsar aquesta mena d'art...potser en un altre vida! Continuo la meva expedició cap a la zona sud de la Baixa i topo amb la "Praça do Municipio"... en cristià: la plaça de l'Ajuntament :P es maca, oi?
Arribo al "Cor de la Ciutat", es Dilluns (aquí li diuen Primera Feria) i quasi a les sis de la tarda la gent està de compres pel centre. Estic en mig de la Baixa i vaja... com en cada viatje que faig em trobo amb una botiga de "Nespresso" XD. El curiós, es que al costat d'ella també podia acostar-me a mirar roba... bieeenn!! M'agrada anar de shopping per Lisboa... ! :))
Baixant per la Rua do Carmo avisto part de l'Elevador de Santa Justa, el més antic de la ciutat. Es tracta d'una atalaia que uneix el carrer de Santa Justa amb la plaça del Carmen.
Aquí esta! L'elevador fou construït per l'arquitecte Raul Mesnier de Ponsard l'any 1902, el seu estil te reminiscències a la obra de Eiffel. Es una estructura de 45 metres d'alçada, de ferro i pel seu interior es desplaçen dos ascensors...
... i aquí em teniu dins d'un d'ell! En cadascún d'ells hi caben fins a 24 persones... i us prometo que les compten!!! que quasi em quedo esperant el seu torn!!!
Les vistes desde la part més alta permeten observar la Baixa, el turó del castell (que queda a l'esquerra de la fotografia) i part del seu entorn: l'Alfama, La Sé (la catedral que veieu que sobresurt quasi al centre de la fotografia i que més tard visitaria) i es clar... el "Tejo" portugués...
Aquí em teniu: content, somrient...amb un té verd i els mapes que em portaven amunt i avall per aquesta ciutat plena de turons! Recordo que no fèia fred, quasi no corria el vent i el Sol encara escalfava... una horeta de les meves vacances gaudint del meu temps. Per fi em relaxava...
La sortida de l'elevador em porta per un passatje en direció a la Plaça do Carmo, que rep el nom per la Igreja Do Carmo, malmesa pel terretrèmol de 1755 i que es pot visitar tal qual va quedar desprès del seísme. L'esglèsia fou construida a finals del S. XIV per Nuno Alvares Pereira i actualment conté les coleccions del Museu Arqueològic.
Ei! A Lisboa, el temps no només no s'atura sinó que corre cap enrera! Camino direcció a la Sé, abans que es faci fosc, i em trobo de plè als anys 20! Be, us diré la veritat :) es tractava d'un Rally de cotxes d'època que em va sorprendre durant el meu passeig... desprès en veureu més... ;)
Al peu de l'Alfama es troba l'Esglesia de Santa Maria la Mayor, també coneguda com "La Sé" Originariament d'estil Romànic fou construïda a finals del S.XII, Va servir de fortalessa quan i motiu per el qual va haver de construirse en varies ocasions, la més necessària desprès del terretrèmol de 1755 on es va enfonsar el prebisteri...
... la capella major, sostinguda per trompes fou reconstruida durant el S. XVIII, mentre que el claustre es d'estil Gòtic de finals del S. XIII...
... mentre la nau principal està coberta per una bòveda de mig punt d'estil Romànic. Buff! quina pallisa us he donat amb tants apunts tècnics, oi? Al final el que compte es nomès una cosa: us sembla maca? A mi em va encantar!
I una darrera fotografia de "La Sé", per aquells a qui agradi les fotografies artístiques. Vaig tenir sort de que un tranvia baixes en aquell moment... es de postal, oi? ;)
Que us havia dit?! Quina "xulada", desprès de deixar la Catedral, vaig acostar-me a la "Praça do Comércio", era a prop i encara tenia ganes de caminar una estona més... i "tachán" em vaig trobar amb una exposició dels cotxes d'època que havien participat al Rally...
... i per animar la festa un grup de música en directe! Voleu escoltar-los? :)) Mireu, mireu... ehem... vull dir: Escolteu, escolteu... ;)
S'acaba la festa, i el dia amb ella. Lisboa dorm quan marxa la llum; és potser l'única cosa que trobo a faltar acostumat com estic a una ciutat que no dorm com Barcelona. M'agrada la llum que desprenen els fanals dels carrers: tenyeixen l'atmosfera amb colors grogencs que evoquen fotografies d'època color sèpia...
Ja una mica més amunt, pujant en direcció cap a l'hotel em trobo amb un altre camí. I d'aquest si puc veure el final.
Dia 4. Aquí estic! Amb les piles carregades i preparat per abandonar la capital i visitar quelcom més d'aquest pais que es Portugal. Tinc un dia i moltes ganes de viatjar. Darrera meu el tren que desde l'estació de Rossio, em portarà a Sintra...
El tren es posa en marxa i puc veure més enllà dels murs de la ciutat. Poc desprès de sortir de la estació de Rossio, direcció nord avisto l' "Aqueduto das Aguas Livres", un aqueducte històric i més remarcable mostra de les obres d'enginyeria portuguesa del S. XVIII. El tram principal de l'aqueducte (part del que es pot veure a la fotografia) te uns 18 km, però el conjunt de la xarxa de canals es de quasi quasi 60 km !!
Uns quaranta-cinc minuts desprès de deixar Lisboa el tren arriba a la seva darrera aturada: Sintra. El temps ha canviat radicalment. Porto nomès la samarreta i la caçadora texana i noto una mica de fred; no porto paraigües i la boira es prou baixa com perquè la humitat et geli el moll de l'òs... confio en que no empitjori!
... recordeu que he utilitzat la paraula 'màgia' ? I bé, a vosaltres que us sogereix aquesta instatània? La sensació d'estar allí en mig era realment... inquietant.
Ja a l'interior del Castell, prenc una fotografia de la que en la seva època fou la casa de l'acaide, el governador militar de la fortalessa durant l'època d'ocupació Musulmana. Una de les zones millor preparades per suportar atacs tant desde l'exterior del castell, com desde l'interior...
L'aire m'espenta mentre camino per les muralles exteriors del Castell. Bufa molt, i molt fort; però tot plegat no m'impedeix contemplar les fascinants les vistes desde aquest lloc que donen una perfecta visió estratègica de la posició d'avantatge de la fortalessa davant qualsevol atac que pugués rebre... En voleu una versió comentada? :)
Perquè us feu una idea de per ón vaig caminar aquí teniu una vista general de la cara nord del castell... impressiona veureu? Ja no us dic caminar-ho! ;)
Per fi! Ja hi sóc! Un dels punts més elevats es l'anomenada "Torre Reial", que preguè aquest nom en honor al Rey Fernando que utilizava aquesta localització per dur a terme la més curiosa de les seves aficions: la pintura.
Com si d'una cúpula es tractés, la línia de l'horitzó es corva per delimitar l'espai entre la terra i el cel; miro abaix i veig Sintra al peu de la muntanya, governada pel seu Palau Reial. Recordo que vaig obrir molt els ulls com si vulgués gravar a la retina aquesta imatge. Per si de cas, però, vaig fer aquesta fotografia...
Deixo el Castell enrera i un curt viatge en autocar ens deixa al peu d'un turó. El silenci envolta el meu recorregut cap a al "Palacio da Pena". Es tranquil i còmode de caminar i no deixa de tenir certa màgia el poder travessar el bosc pel mateix lloc ón ho ferèn soldats, reis, princeses i cavallers nou segles enrere...
L'entrada al "Palacio da Pena" bé presentada per aquest arc típic musulmà. Fèia temps que no havia tingut la posibilitat de veure restes arquitectòniques de l'època Musulmana...recordo que el meu darrer contacte amb aquesta cultura es per cap allà el 1992 a la ciutat de Granada...
Màxim exponent de l'arquitectura del Romanticisme, creat pel Rei Fernando II al S. IX, el "Palacio da Pena" sembla un castell de compte de fades: colorit, plé de passadisos... i de bonics racons on seure i passar l'estona...
Vistes desde una de les torres del Palau. Al fons, damunt del turó ja us hauria de resultar coneguda la construcció que hi podeu observar - us ajudarà l'ús de la lupa! ;) es tracta de "El Castelo dos Mouros"
Porta d'entrada al palau interior. Si feu ús de la lupa podreu apreciar els detalls tallats a la pedra que l'engalanen; en especial a la part de la llinda...
Detall del Tritó que ornamenta la part superior del porticó de pedra.
Eren prop de les quatre de la tarda, i no s'animava a ploure sinó tot el contrari: malgrat els núvols grisos que podeu veure a la meva esquena el Sol escalfava prou com per estar de màniga curta! A la taula el meu dinar: dos sandvitxos mixtes per 3€ :P
Sintra. Postal de viatje.
Recordeu la fotografia 86... doncs aquesta es la seva inversa. A dalt del turó la fortalessa presideix la vall... i amb ella tot el poble de Sintra.
Escales, escales. Sabeu? Em començen a agradar! Per aquestes latituds o t'acostumes a elles o no vas enlloc :) Aquí teniu una mostra de les de Sintra: estretes i retorçades...
Em resten 30' per agafar un altre autocar i no perdre l'oportunitat de trepitjar l'Atlantic! Que podria fer abans? Ja ho sé: entro en una cafeteria i demano un té ben calent. El Sol ja s'amaga i comença a refrescar. "Dos de sucre, si us plau!"
El té, el vaig acompanyar amb una pasteta...el doç mai està de més! No recordo si aquí vaig escriure alguna postal... mmm ... no, potser justament aquí no...
Trenta minuts i quaranta quilòmetres a l'oest de Sintra, en direcció a la costa de Portugal, es troba "Cabo da Roca", el troç de terra més adentrat a l'Atlantic que ún pot visitar sense deixar de trepitjar la península! Quins llocs més curiosos de visitar, oi?
"Cabo da Roca": I was here!
Un somni. Es el que m'evoca aquesta instantània: sembla fantasmagòrica, oi?. Mentre esperava el darrer autocar que em portaria primer a Cascais i em permeteria agafar el tren de tornada a Lisboa, es va fer de nit a "Cabo da Roca". La boira era tant baixa que notava les gotes d'aigua a la cara i m'empapàven la caçadora... i us ho prometo: no plovia!!
Novament a Lisboa, pujo per la Rua Augusta: eren les nou del vespre i no hi havia ni una ànima! Per cert, una anècdota sobre aquest carrer: si voleu que us ofereixin hachís, heroïna o costo nomès cal que passejeu amunt i avall per aquest carrer a qualsevol hora del dia. Jo no sé si tinc cara de "passat" però us ho prometo: cinc vegades vaig recòrrer aquest carrer i cinc vegades s'em van acostar per donar-me a tastar algún dels 'afrodísiacs' prohibits... al final ja em semblava fins i tot normal!!
No vaig poder evitar aprofitar la soletat de la ciutat per fer un altre fotografía (aquesta vegada nocturna!) de l'Elevador de Santa Justa. De nit román iluminat i el seu estil neogótic es fà, si cap, més palés...
Fado. Per la nit havia quedat amb l'Oscar i la Mari Carmen, una parella de Ciudad Real que vaig conèixer dos dies enrere passejant per l'Alfama i amb els que va haver tan bon 'feeling' que vàrem bescanviar els telèfons per trobar-nos en un altre moment... i el lloc escollit fou un restaurant típic on sopar escoltant la música que canta a la tristor: Fado.
Dia 5. Si, si...no m'he equivocat pas!! El sopar va començar el dia 4 i va acabar entrats ja el dia 5! Amb aquesta parella el temps va passar volant!!
Aquí els teniu: l'Oscar i la Mari Carmen! Un fuerte abrazo desde Barcelona pareja!
Unes horetes desprès tornava a posar-me en marxa... El penúltim dia l'havia reservat per a visitar el barri de Belém: I aquí teniu la façana principal del "Monasterio dos Jeronimos"
...i l'interior es, si cap, encara més espectacular: els sostres quasi toquen el cel i els nervis dels arcs trenen uns relleus imposibles que penjen com per art de màgia...
Filigranes. Vaig quedar tant impressionat pels detalls del sostre de la catedral que no em vaig poder resistir a quedar-me amb un detall de les cenefes que engalanaben el sostre del recinte.
La Thuy Lee, una noia de Vancouver amb qui vaig tenir el plaer de compartir el meu dia visitant Belém i que coneixereu més endavant, es va oferir a fer-me aquesta foto (i moltes altres!) durant la nostra visita conjunta als llocs més interesants d'aquest conegut barri lisboeta...
Vista del claustre del Monestir. Iniciada la seva construcció l'any 1502 pel Rey Manuel per donar allotjament als Jerònimos es una construcció - per lo descomunal - més pròpia de ciutats monumentals com Paris que d'una ciutat com Lisboa...
... te tot tipus d'influències i la barreja de tots els elements arquitectònics (aportats durant quasi un segle!) varen fer que aquest Monestir fos reconegut per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat...
Una fotografia dels jardins exteriors. Hi podria posar un munt més del Monestir, però... que dimonis! Hi heu d'anar! ;)
O "Padrão dos Descubrimentos". A la riba del Tajo, i com si d'un vaixell es tractés a punt d'iniciar la seva travessia cap a les Indies, em trobo aquest monument de 52 metres d'alçada construit l'any 1960 en homenatge als exploradors marítims i en especial a Henrique el navegante.
Quin aire!! I això que ja m'estic quedant calb! Doncs encara que amb poc cabell se'm movia moltíssim!! Amb prou feines vàrem estar cinc minuts allà dalt amb aquell corrent d'aire, el temps just per desar un record del moment... click! Darrera meu el "Ponte 25 d'Avril"
Ohhhhhh! Que bonica!! No pensava que la fotografia em quedés així... era migdia i amb el Sol tant amunt tenia por que es veiés tota negre a contrallum! Aquí la teniu: La Torre de Belém...
... una torre fortficada que a la seva època va servir de centre de recaptació d'impostos per poder entrar a la ciutat!! Està conformada per cinc pisos, inclós un sota el nivell de terra que fèia les funcions de presó...
Quasi dos metres de pedra protegien l'interior d'aquesta fortalessa, nomès petits passadisos com aquest permetien als soldats accedir a la part més exterior de la façana per tal d'avistar o disparar contra l'enemic!! Es veritat que en altres èpoques eren més baixets, oi??!! ;)
I aquí la teniu (si, si...ja ho sé que fareu el "zoom" XD XD) ella la Thuy, la meva companya de viatje un Dimarts d'Octubre a Lisboa! Ostres... ara que penso, haig d'escriure-li ja!! :(
Cases de colors. Així es com estan pintades les cases del voltant, no hi ha cap dubte que li donen vida a l'ambient...
I per fi la recompensa: nou Pastisos de Nata (així es diuen, tot i que no porten nata!) de la pastiseria més antiga de Lisboa! Bufff...son increïbles. En vaig comprar tres i abans de sortir ja era a la cua per comprar-ne més... com diria en Homer en veure els seus donuts: arghhhhhhhhhhhhh + gota de "babeta"... :D
Més tard, esgotant les meves darreres nits a Lisboa, passejo novament pel centre. Aquest es el carrer Rua Garrett del barri de Chiado... i en el número 120 es troba "A Brasileria": una de les cafeteries més antigues i amb més història de Lisboa...
... com els "4 Gats" a Barcelona, fòu punt de reunió d'escriptors, poetes i bohemis de l'àmbit cultural lisboeta durant la primera meitat del S. XX La sort em va acompanyar i vaig poder seure una estona amb en Fernando Pesoa, a la terrassa de 'A Brasileira' i vaig conversar amb ell prenent un café ben calent...
Dia 6. 1998. Jo tenia 20 anyets. I a Lisboa es celebrava la darrera Exposició Universal del S. XX... El darrer dia de la meva estada a Lisboa el vaig passar en part visitant tot el recinte que aquell any va donar cabuda a la Expo '98!
En Santiago Calatrava va ser l'artífex de l'aspecte de l'Estació d'Oriente com a carta de presentació per als visitants de l'Expo '98. El "Parc de les Nacions" és el nom que rep tota la infrastructura que es va transformar per organitzar aquest event. L'estació, passats 10 anys (ostres, com pasa el temps...) , te un disseny absolutament actual, no penseu?
I que es pot fer al "Parc de les Nacions" en un dia assolellat? Doncs pensar. Sobretot pensar. Aquí amb una fon de disseny; em va agradar els colors vermells del mosaic que conformàven el con!...
També vaig poder rememorar la meva època d'estudiar d'EGB. Quan anàvem amb l'escola al museu de la Ciència per tocar, jugar, escoltar i conèixer 'in situ' tot allò que estava escrit en els llibres i que sovint li fèia tant poc cas... així que dins del "Pavelló del Coneixement" vaig tornar a experimentar amb perspectives... ;)
I vaig poder observar també, per exemple, un tranquil i relaxant mar d'onades verdes...
I com no! Un telefèric! M'encanta! La cabina que em va tocar en sort va ser la número "20"... "el vull per mi sol, el vull per mi sol!!!" pensava com una criatura abans de pujar... :D :D
... ja era hora de dinar i tenia una gana que em moria, però abans de l'àpat vaig grabar una mostra del passeig, el voleu veure? ;)
Dinar. Allí mateix vaig trobar un restaurant que em va convèncer. Primer Plat: Amanida. Segón plat: jejeje...ara ho veureu ;) i de postres...
Picanha! Et porten la pedra a foc ruent, et porten la carn i "tachán" a gust del consumidor!!!! ;) Les salses eres "astupendes" :)
¡¡¡¡¡¡ .....................mmmmmmmmmmmmmm..................... !!!!!! (Ah! i un Té Verd...per acabar)
M'acomiado de Lisboa desde aquest lloc. Sense saber molt bé si estaba a terra, o al mar, o en un pont travessant un riu...
... tant se val. Observaba de lluny el "Ponte Vasco da Gama" i seguia el seu perfil mirant de veure'n el final. Però el final no importa. Perque, com sempre dic, ón acaba un viatje... en comença un altre, ja ho sabeu, oi? ;)
