A les 10 del matí... per on comencem?
A la recerca del motor de la Joma.
Negat però ha sortit. Caldrà desalar-lo...
La serra cinta està desfeta.
Comencem a retirar fustes i més fustes.
Oli dels motors surant dins el varador.
Els dipòsits d'aigua. En un hi havien més de 400 litres.
La caixa d'eines d'en Xavi amb refrigeració per aigua.
Pots, caixes, fustes,...
L'àntic pont de la Elvira, la barca d'encerclament, que servia de magatzem d'eines i estris ha quedat del tot desballestat. Part del que hi havia al seu interior s'ha anat trobant sota l'aigua.
La Joma comença a tenir camí.
Jordi en aquesta cadira ja no podràs seure.
Tots a una la Joma deixa el munt de desferres.
Amb els peus a l'aigua i molta moral, centímetre a centímetre.
Poc a poc, amb bons cops de ronyo, la barca va sortint.
Artesania pura, la Joma és apartada de la zona humida.
Amb el remolc trencat, la Xerina ha estat capaç de capejar aquest temporal. La petita rampa d'accès al varador ha estat l'ancoratge ferm que ha evitat que aquesta barca anès a parar sobre les demès.
La mirada perduda.
La Joma arribant al seu destí a terra ferma. Parlem del varador.
Molts braços i força enginy.
La Lot dalt de tot del munt.
La Falipana és, amb la Tempesta, una de les embarcacions que ha patit més destrosses.
Encara amb mig metre d'aigua.
"Ara li toca a la Tempesta", diu en Pere.
Retirada la tela metàlica el camí més senzill és retirar-la pel vial del Port.
Preparats!
Cal treure aquest pal abans.
En Pere Garrosset i la seva Tempesta.
Va! Agafem-nos-hi tots!
A la una!
A les dues!
A les tres!
Gairebè és fora.
Quina destrossa!
La Tempesta circulant pel vial del Port.
Gent com cal, fan entrar la Tempesta per la porta.
Ànim!
La Lot encara espera.
La Tempesta ja resta en eixut. Continuem...
El carro. Com pesa! està enganxat amb la Lot.
Lliure!
Recuperant el Pal Enseuat.
El Pal Enseuat i la mare que el va ...
Entre cinc cap a lloc.
La llitera de la Joma també ha sortit.
I el pal de la Falipana
Ara toca a la Lot.
Tots de peus a la galleda!
Però quí hi ha hagut una sorpressa!
La Lot navegant per dins el varador.
Varant al varador.
Lot a la una
Lot a les dues
Lot a lloc.
Massa aigua encara.
Invents per desaiguar.
En Xavi pescant!
Encara queda molta feina.
"Aparcant" la Xerina.
Material recuperats, tot i que molts d'ells inservibles.
Les mànegues aixicant aigua de forma "sostenible" (és a dir, sense bombes, ni corrent, ....)
Miquel surt de tot dins aquest "brou nadalenc"-
Esperant que l'aigua baixi.
Finalment hem retrobat l'embornal del varador. Ara el nivell comença a baixar.
Uf! Quina trinxada..
Quan les aigues tornen a mare comença una nova tanda de neteja.
Apareixen les eines.
L'enric collint cargols (d'acer inoxidable).
Quina fortuna en inoxidable.
Enlloc de caçar bolets tothom buscant cargols.
Eines que caldrà desalar.
La Falipana i Sa Lluça sembla que s'estimin.
La Falipana "voladora"
Prenent aire.
En Jordi obsesionat en eixugar fins la darrera gota.
Uns segons de pausa.
Encara més cargols (inoxidables)
En Joan mirant-se el motor de la Joma.
El futur pal de messana de la Pepeta.
Taulons i pals.
Sa Lluça a la una.
Sa Lluça a les dues. Fixeu-vos en el públic que hi havia.
El bot de la Glòria semblava una banyera (bruta, però...)
Sa Lluça romandrà de moment en "territori" del CN Costa Brava (els veïns)
Més invents per buidar aigua.
Palers treballant.
La Falipana lliscant sobre els pals, a la una.
Falipana a les dues.
Falipana a les dues i mitja.
En Xavi mirant la seva barca (o el que en queda d'ella)
Més neteja.
Enric! L'esquena!
Falipana i Xavi. Xavi i Falipana.
La Xerina ben protegida per la gran roca del varador.
2/4 d'una. Sembla que faci hores que treballem!
En Xavi tirant de pala.
Aquí tots reciclem! Decidim separar els materials: fusta, metall i plàstics, per facilitar-ne la seva retirada.
Quin munt per tornar a moure. Però... va som-hi!
Tots a la feina de nou.
El varador el 31 de desembre abans de traslladar-hi les darreres barques.
L'amic i soci Xavi Tur donant un bon cop de mà.
La Falipana deixa el CN Costa Brava.
Hi ha anat ben just.
La Felipana no navega, però vola.
Finalment el bot. Gràcies Xavi!
