En Lluís, el nostre guia, explicant l'itinerari als participants del Quedem?
Tothom escolta molt atentament
Iniciant la passejada. Endavant!
Primera aturada. Primers coneixements que en Lluís ens transmet sobre botànica.
Dits de bruixa. També coneguda com ungles de gat. Planta d'origen sudafricà que colonitza la resta i empobreix la varietat botànica.
Borró o jull de platja. El vent la bressola gràcies a la seva flexibilitat.
Lliri de mar. Planta amb el bulb sota terra d'on neixen les fulles en forma de cinta.
Llavors de color negre del lliri de mar.
Savina: una joia a Tarragona. Família dels xiprers. Es fa ombra a si mateixa i permet que creixin d'altres plantes.
Platja Llarga
Fetge de gat o tapàs. Forma una mena de crosta a la part superior, mentre que la inferior és més desfeta. Formada entre glaciacions.
Panoràmica des de la Pedrera romana de la platja Llarga.
Mànsega màrina. Mentre rodola gràcies al vent escampa les seves llavors.
Pedrera romana. Les pedres de la Torre dels Escipions provenen d'aquesta zona.
Pins blanc. Al fons algun pi pinyoner amb la capçada en forma de parasol.
Pedrera.
Pècten: fòssil molt similar a la coneguda "Concha del Pelegrino de Santiago"
Forma de coixí, característica de les plantes que viuen arran de mar.
En Lluís mostrant un fòssil que portava a la motxilla similar als que hem trobat durant la passejada.
Morrot o cap de fletxa: zona de roca entre les platge.
Primera foto de grup.
Segona foto de grup.
En Lluís presentant-nos a l'ensopeguera. La Lola, ben acompanyada, s'ho mira.
Ensopeguera o limonium. Sempre acompanya el fonoll marí.
Fonoll marí: planta amb propietats antiescorbútiques, doncs conté vitamina C.
Margalló: única palmera autòctona d'Europa
Arrel d'un pi desenterrada degut a la mobilitat de la sorra. Degut a l'exposició externa, s'ha ligníficat donant-li l'aparença d'un tronc. Els angles d'aquesta arrel ens mostren l'antiga alçada del sòl.
A punt d'entra al bosc de la Marquesa.
Cala Fonda. També coneguda com Waikiki. A l'estiu, platja nudista.
Al fons, el nostre destí: La torre del Moro
Bruc d'hivern (Erica multiflora). Arbust que fa molta flor. Molt típic de terrenys pobres. D'aquí, deriva el cognom Bruguera.
Mas fortificat d'en Grimau: torre defensiva del segle XIII.
Platja de Calabecs. Les incursions dels pirates en aquest platja va donar origen a la construcció de la torre del Moro al segle XVI.
Podem apreciar la pobresa del sòl en la quantitat d'arrels que afloren arran de terra.
Murtra. Típic arbus mediterrani, avui en regressió, del qual se'n extreu essència per perfumeria.
Ningú diria que estem al terme municipal de Tarragona!!
Objectiu acomplert!! Torre del Moro: torre de guaita. Tenim constància de la seva construcció en un document del Rector de Tamarit del segle XVI.