5 de juliol. Arribada a Sarajevo. Típica Foto d'aeroport.
Edifici bombardejat
Un tanc recorda la guerra
L'edifici del Parlament
Avinguda dels Franctiradors
Vista general del pont de davant de la Biblioteca Nacional
Biblioteca Nacional de Sarajevo.
La Bacsarsija. L'antic barri turc
La font de la Bacsarsija. Diuen que si hi beus tornes a Sarajevo
Vam anar a un bar a fumar xixa i a prendre un "magic tea"
L'Sprofondo l'alberg on ens vam allotjar a Sarajevo
Visitem el front de guerra.
En aquest forat fins fa 3 anys encara hi havia clavat l'obús que no va explotar
Això era una residencia d'avis
Vam poder imaginar-nos com refugiar-te dins un edifici a primera línia de foc. Segur que no ens hi vam apropar ni de bon troç.
Restes de metralla en totes les façanes. 15 anys després.
Més façanes bombardejades.
Nom de la plaça de la mesquita
Façanes per reconstruïr i una gran mesquita pagada pel govern iraní.
Rosa de Sarajevo. Senyal de granada, bomba, obús...
Una altra Rosa de Sarajevo. Pintada de vermell, vol dir que aquí hi va morir algú.
La cua del pa. Una granada va matar una vintena de bosnis mentre feien cua per comprar pa
Xerrada de Gervasio Sánchez. Corresponsal de guerra a diferents conflictes armats. Va ser genial
El General Jovan Divjak. Tot un heroi a Sarajevo. Fou qui va defensar la ciutat durant el setge
Sarajevo. Ciutat de cultures i contrastos. Minaret i campanar.
Jejeje! Com va dir algú, a la foto s'hi veu a Mortadelo amb una de les seves disfresses.
Cementiri de Potocari. 8372 desapareguts en la matança de Srebrenica. 11 de juliol 1995
Pales per enterra l'11 de juliol els 308 cadavers identificats.
La Helena, el Miquel i la Emina ens venen a rebre a la font abans d'arribar al Camp de Refugiats.
La Menzura també va voler venir i ajudar-nos amb les motxilles. L'endemà ja haurà sigut capaç de robar-nos el cor a gairebé tots.
Mihatovici. Arribada al camp de refugiats.
El Miquel, l'Adriana i la Meliha ens donen la benvinguda i ens fan una ruta guiada pel camp
La Lutvija. La meva mare durant l'estada a Mihatovici
Fem un pastís de galetes entre tots. La Paula serà una de les meves germanes per aquests dies.
L'Arcadi serà el meu germà. El Sabko i la Leila són els fills de la casa on estem acollits
La Nana (padrina) fent peücs
Fem una pita
La Lutvija, la Paula, l'Arcadi i la Raquel d'esquena
Anem a visitar Tuzla amb la Lutvija i la Leila
L'Amra i jo
El Luna Park
Futbolins del Luna Park
La Meliha amb la Paula
Una de les nits xerrant una estona amb la Meliha
L'Arcadi en ple atac de riure.
La Lutvija ens ensenya a ballar Kolo a la Raquel i a mi
Fent màscares per l'acte de la nit a Mihatovici
Jugant amb els nens del camp
L'Arcadi pintant en Sabko
En Sabko no en tenia prou encara...
Sabko
El Mirsed ens porta d'excursió al llac
El Miquel i jo
La Leila, la filla de la Meliha
Pintant la cara que plora al pati de l'escola
La Lutvija ens fa Burek, i com no amanida de cogombre i paradais (tomàquet)
Tornem a ballar kolo
Fem bombolles de sabó amb els nens
Deshidratats fem un viatget a la font
La Menzura i jo
Continuem amb el Kolo, les 24 h amb kolo. Aconseguim fer ballar en Mirsed
La Leila
Sabko i Leila
Fent pessigolles a la Leila. Podeu veure on dormíem els 4
El Samed ens explica com va passar la guerra i la seva fugida per les muntanyes fins arribar a Tuzla. La Meliha fa de traductora
La nostra família. Ens van acollir a l'Arcadi, la Raaquel, la Paula i a mi
En Mirsed, el tiet! jeje
És l'hora del comiat amb la Meliha
Recordem la distància d'algunes ciutats bombardejades durant la història.
