Agafant forces per al viatge a l'hora d'esmorzar, hora catalana
Fent cua a l'aeroport de Madrid, Terminal 1, quan encara no se sabia que s'havia postposat el vol fins a les 8 del matí (8 hores de retard)
La Bruna, destrossada, va ser la més intel·ligent...
Amb un posat de compromís, fent veure que no passava res a la cua del taulell d'Air Comet
Vista panoràmica... de les cues
Una tongada d'afectats pel retard del vol arriben perquè els donin habitació a l'Hotel Auditorium
Ja som a Xile!
Ara l'altra part de l'expedició, a l'aeroport de Santiago
Trans Vip, un servei per a la beautiful people
La Bruna molt millor després d'una banyera...
Primera pla de la mare, i de la caputxa... un chanchito, que diuen a Xile
Sopant a ca'ls Poblete. Una gent meravellosa, que ens han tractat com a reis, com a fills seus. Quina sort i quina pau! Després de 30 hores de viatge.
L'estrella de la pel·lícula
Vista des de l'habitació (amb peu de mare embarassada en jaç)
Vista panoràmica del llac Llanquihue, traduïble com a lloc amagat en “mapuche”.
Més vistes del Llanquihue
Sense títol...
De les pedres en treuen pans... igual que els catalans
Una mena d'ocellots amb coll groguenc, que feien un so ben curiós.
Els mateixos ocellots emprenent el vol.
La Bruna recuperant-se del jet lag.
Un tractor de l'any de la picor, suposem...
Potser no es veu bé a la foto, però els arbres aquests pelats del fons tenien un color taronja fosforescent, preciós (som a l'hivern aquí).
Més tractors de l'any de la picor, seguim suposant...
El Martí fent llit i la Bruna fent-li companyia, potser escoltant la canço de l'hivern (v. vincle al blog).
La Bruna menjant un espagueti.
De menjar a peu dret al banc, va passar a menjar asseguda al llit entre el papa i la mamà...
Foto de família, fent llit i conservant una mica el bon humor tot i el dia de convalescència del Martí.
”Tomando once“ (penseu a llegir ”onse“). És més o menys com fer un berenar a l'alemanya o a l'anglesa (això del tea time, vaja). Per aquesta zona on som hi ha molta inflkuència holandesa i alemanya, sembla.
Nova imatge del llac des de l'habitació, amb una llum una mica diferent...
Más de lo mismo... és que hi estem molt bé!
I ara ja l'última, crec...
Ah, no! Una de vertical, una mica més artística...
El cotxe té cierre/abertura centralizados (la Gemma, oficial en cap).
Aspecte dels carrers de Frutillar, avui, dia 24, cap a les 10 del matí.
La casa groga.
Tapant-nos per a la gran excursió... a Petrohue (que vol dir el lloc dels mosquits en la llengua de la zona).
Tenim encara temps per fer una xerrupada.
Pel camí trobem una granja de “llamas”.
Vistes del Parque Nacional Vicente Pérez Rosales.
Més Parque Nacional...
I encara més....
Una vista del volcán Osorno, amb núvols al cim.
Ja com al parc, comença l'excursió, amb humor i energia.
El Martí torma equipat per a la pluja.
La Bruna i el Martí desafiant el mal temps i les bactèries i virus en suspens...
De braços oberts.
Membres de l'expedició amb la cascada del riu Petrohue al darrere.
Ooooooh!
Les nenes en mig del pont que creua la cascada principal.
Oooooh!
Txof!
OOOOOOOOOOOOOOOH!
Oh!
Cascades amb el volcà Osorno de rerefons.
Cascades amb roques volcàniques.
Ooooooooooh!
Oooooooooh!
Tota l'escuma, tota la força.
Endinsant-nos en el Sendero de los Enamorados.
Un petit gorg amb cascada al Sendero de los Enamorados.
Un intent de fer una foto maca...
Un ràpid de riu enveja dels raftingueros.
A peu d'aigua, a la sorra negra.
Vegtació típica de zones humides.
Alimentant-nos, amb plàtan i “empanada de carne”, boníssima!
Un intent de fer una foto maca de nit. Es veia un cel tot ennuvolat amb una ratlla de llum al fons, les taques blanques que es veuen són aigua, gotes, i els pals una tanca a la vora del llac (el Llanquihue, encara).
